Parlem sobre Veneçuela?

Hi ha hagut molt de rebombori per una votació al Parlament Europeu al respecte de Veneçuela. Per començar, cal dir que és molt trist que uns i altres gasten el Parlament Europeu per a batalletes internes i electoralistes. M’explique. El mes de desembre ja es va aprovar a instàncies de la Gran Coalició de populars, socialistes i liberals una resolució sobre Veneçuela. Nosaltres hi votàrem en contra, per les mateixes raons que hem votat en contra d’aquesta d’ara: perquè era parcial i esbiaixada. Ací teniu un vídeo en què explique en un debat la nostra posició en aquell moment.

Cal dir que és una cosa molt estranya que al Parlament Europeu es voten resolucions sobre el mateix tema -i quasi en els mateixos termes- en només dos mesos de diferència. Digueu-me mal pensat, però el fet que hi haja unes eleccions a Andalusia en girar el cantó em sembla massa coincidència…

A més a més, al Parlament Europeu, la Gran Coalició ha rebut amb estora roja a Santos, President del país on més defensors dels drets humans moren a mans de l’exèrcit i els paramilitars: Colòmbia. Aquesta pompa contrasta també amb la vinguda de camperols de Guatemala, familiars d’assassinats, a qui en aquest Parlament només els férem cas uns pocs diputats entre els quals tinc l’honor d’incloure’m. Els Drets Humans, per a alguns, només són preocupació quan afecten a Veneçuela i a Cuba. I, fins i tot, ara que Obama s’ha fet amic de Raúl Castro, només a Veneçuela. Si un país té un acord comercial amb la UE -com el Marroc (on queden els drets del poble sahrauí?) o Colòmbia-, els Drets Humans ja no preocupen. Però Veneçuela no en té.

Així mateix, a la mateixa sessió en què es debatia la mediàtica resolució sobre Veneçuela -que sembla que no s’hi va parlar d’una altra cosa!- es varen aprovar resolucions molt més dures i clares contra Tanzània, Sudan del Sud o Rússia, però, lamentablement, tot el focus a l’Estat espanyol s’ha centrat a Veneçuela. Per què? Perquè es tracta d’una batalleta interna. I jo represente la ciutadania i una vocació europeista. Em negue que convertisquen el Parlament Europeu en un teatret més o en un altre plató de televisió.

Finalment, cal remarcar que el nostre grup (Verds-ALE) va presentar uns dies abans una resolució sobre Veneçuela en la qual condemnàvem els excessos del govern de Maduro com també els de l’oposició, en la mateixa línia de les resolucions de la UNASUL (Unió de Nacions de Sudamèrica). Però ningú no ens va fer cas. Potser perquè la nostra intenció era posar damunt la taula una proposta de solució i de diàleg? Això ja ho podreu jutjar vosaltres mateixos.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *