El resultat del referèndum a Grècia i les lamentables declaracions del senyor Schulz, a qui, per desgràcia, he de suportar com a President del Parlament Europeu, mereixen un comentari, encara que siga breu.
Se n’ha parlat molt i heu pogut veure alguna opinió meua en els vídeos, així que seré molt breu i comentaré només un tema que em preocupa especialment.
En totes les explicacions del “cas grec” hi ha hagut una manipulació del llenguatge terrible. Per exemple, per què s’utilitza l’expressió “deute grec”? Dit així, sembla que el deute grec és públic i, per tant, correspon saldar-lo a tota la ciutadania grega… Però, en l’inici, quan encara no hi havia crisi, la major part del deute era privat, de bancs grecs que havien rebut diners de bancs alemanys i no els els podien tornar.
Va ser aleshores quan la troika, per evitar el col·lapse alemany, va forçar el govern grec a assumir un “rescat” per pagar el deute privat i convertir-lo, ara sí, en “grec”.
Potser això -que ningú no recorda- haja influït en el resultat del referèndum…
