Aquesta setmana el Parlament Europeu commemorava el Dia del Refugiat i per a açò Compromís al costat del seu grup europeu ALE-Verds, ha volgut recordar ‘Quan Nosaltres érem les refugiades’ amb un homenatge la figura de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz. Es tracta d’una peça clau en la història de la guerra civil espanyola, que des de la localitat valenciana de Burjassot, va auxiliar a les víctimes de la guerra, viatjant amb elles fins al sud de França, on va fundar la Maternitat de Elna, un centre en el qual va poder garantir que centenars de dones refugiades pogueren donar a llum en condicions dignes.
Aquest homenatge a la figura d’Elisabeth Eidenbenz va arrancar el dilluns, Dia Mundial del Refugiat, amb una exposició d’imatges de la Maternitat de Elna promoguda per l’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià. “La nostra intenció, a més de reconèixer la figura de Eidenbenz és crear un debat sobre com la memòria pot ser selectiva i cruel”, va explicar Jordi Sebastiá, en la conferència de presentació. “A voltes hi ha països que recorden només el que volen i els interessa malgrat que fa unes dècades patiren la mateixa situació”, va concloure l’eurodiputat, qui va ser alcalde de Burjassot, municipi en el qual la infermera Suïssa va començar la seua labor humanitària durant la guerra civil.
Durant la vesprada del dimarts es va celebrar en el Parlament Europeu la part central de l’homenatge amb una xarrada debat que va reunir a historiadors, polítics i experts en cooperació i ajuda al refugiat.
En aquest sentit el col·loqui va comptar amb el testimoniatge de Nicolas Garcia, alcalde del municipi de Elna durant 14 anys i peça clau per a la restauració de l’edifici i recuperació de la figura d’Elisabeth Eidenbenz. Manuel-Reyes Mate, premi nacional de litereatura per la seua obra ‘L’herència de l’oblit’ va ser també peça destacada en el col·loqui, moderat pels eurodiputats de ALE-Verds, Josep María Terricabras i Ernest Maragall.
En el debat es va posar en comparació el moment actual amb el qual va viure Elisabeth Eindenbenz, moments històrics no tan llunyans en el temps, recordant com França no volia als refugiats espanyols que hui són reconeguts artistes, polítics i gent que construeix la societat actual.
La Maternitat de Elna
En 1939, milers d’espanyols republicans derrotats en la Guerra Civil van creuar la frontera cap a França i van ser internats en els denominats “camps d’acolliment”, que en realitat eren camps de concentració, sense condicions sanitàries, on els internats passaven fam i fred. Un dels camps més poblats va ser el de Argelès-sud-Mer, que va albergar a uns 100.000 refugiats que habitaven en una platja d’aquesta localitat francesa, al costat dels camps veïns de Saint-Cyprien i Rivesaltes.
En les condicions miserables que es vivien en el camp, la mortalitat infantil entre els nounats era d’un 95 per cent. En aqueix context Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va instal·lar en un palau restaurat i amb l’ajuda d’una obra humanitària del seu país la coneguda com a Maternitat de Elna, tal com va explicar en la presentació l’historiador Luis Expósito.
En aquest centre es va aconseguir crear un ambient d’acolliment que va garantir el benestar de les mares i els seus bebès, que s’alimentaven de productes procedents de Suïssa. No obstant açò aquesta labor humanitària era arriscada, ja que a partir de 1944 la infermera va ocultar l’origen ètnic d’uns 200 xiquets jueus i gitans falsificant el registre i donant-los noms espanyols. Açò va fer que fóra perseguida pels nazis i detinguda aqueix mateix any per la Gestapo, la policia secreta nazi, que també va tancar la Maternitat de Elna.
Eidenbenz va aconseguir durant els més de cinc anys d’activitat del centre que nasqueren més de 400 fills de refugiats espanyols i altres 200 jueus i gitans. La infermera es va retirar al municipi de Rekawinkel, a 30 quilòmetres de Viena, i no va ser fins a 2002 quan va començar a rebre reconeixements internacionals.
Algunes de les distincions que va rebre van ser la Medalla dels Justs Entre les Nacions, atorgada per Israel en 2002; la Creu d’Or de l’Ordre Civil de la Solidaritat Social, del Govern d’Espanya (2006), o la Legió d’Honor, concedida pel Govern francés (2007).
Elisabeth Eidenbenz va morir a Zuric en 2011, als 97 anys d’edat
