Aquesta setmana ha tingut lloc al Parlament Europeu un col·loqui per tractar la situació que viu a hores d’ara la població del Sàhara Occidental. Un fet on des de Compromís estem denunciant i donant suport al poble sahraui. A l’acte intervingueren l’activista pels drets humans Isabel Lourenco, de la Fundació Sàhara Occidental, i Sidi Mohamed Balla, familiar de dos presos polítics del campament sahrauí de Gdeim Izik. La situació, lluny de millorar, empitjora dia a dia. Presoners polítics, amuntegats a les cel·les, sense poder moure’s, torturats de diferents formes, a cada qual més terrible, amb processos judicials sense cap mena de seguretat jurídica, estan a l’ordre del dia a les presons del Marroc.
“El testimoni de la Sra. Lourenco i el Sr. Balla són una nota més en la simfonia de menyspreu als drets humans que practica Marroc. Malgrat tot el que ja sabem i hem vist, no deixem de sorprendre’ns del que dia a dia viuen els Sahrauís. És una vergonya i constata el fracàs de la Unió Europea en política exterior. Des de Compromís estarem com sempre hem estat, al costat del poble Sahrauí, i defensarem a les institucions europees que es respecten els drets humans i els drets dels pobles a viure en pau i en el seu territori”, ha denunciat Jordi Sebastià, representant de Compromís al Parlament Europeu.
Per la seua banda, Sebastià ha recordat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va determinar que el tractat comercial entre la UE i el Marroc és il·legal perquè Marroc està exportant productes del Sahara ocupat, una zona que oficialment encara està sota responsabilitat espanyola. “En lloc de defendre el compliment dels drets humans al Sàhara i de denunciar les polítiques de Marroc contra els interessos dels nostres agricultors, el govern espanyol va actuar de manera vergonyosa: ser el primer a oposar-se a la resolució del tribunal europeu -afegeix Sebastià-. La UE continua considerant Marroc com un aliat estratègic, sense importar-li les seues actuacions al Sàhara i la repressió que les seues autoritats practiquen contra la ciutadania i perd així autonomia en la seua política exterior i credibilitat de cara a la ciutadania coma garant dels drets humans”
