Tot i que Martin Schulz ja no és el president del Parlament Europeu (PE), la seua fotografia encara apareix en alguns espais.
Quin és el balanç del seu mandat? Per un costat cal reconèixer que Schulz ha fet present el PE en la política internacional, molt més que fins ara. També és cert que ha sigut implacable amb els discursos racistes i masclistes dels diputats de l’extrema dreta -que són una constant-, als que ha sancionat sense pensar-s’ho, però… a la vegada la seua actitud prepotent ha sigut permanent.
Schulz ha maltractat ostensiblement aquells líders que no li feien gràcia; com Tsipras, a qui va humiliar en la seua visita com a cap d’estat al PE, i ha intervingut en assumptes interns dels estats, com quan va dir públicament que votar al mateix Tsipras era “perillós”, una cosa que un president del PE no ha de fer mai.
A més, ha manipulat el reglament del Parlament per potsposar votacions on no es preveia el resultat que ell preferia, com quan va ajornar amb una excusa reglamentària absurda una votació sobre l’aprovació de les converses sobre el TTIP…
Per acabar, Schulz és un fervorós partidari del govern marroquí. Insisteix que és un aliat imprescindible “contra el terrorisme”… discurs que es repeteix en molts mitjans de comunicació, on s’oblida que quasi tots els terroristes estrangers que han atemptat a Europa -la majoria són d’ací- eren precisament marroquins…
Cada vegada que han vingut convidats marroquins -oficials, clar- els ha afalagat i no ha fet cap referència ni a les violacions dels drets humans en aquell país, ni a l’ocupació del Sàhara. Quan algú -com jo- li ho ha recordat, la seua reacció ha sigut, per fer-ho lleuger, iracunda…
Nota final: suspès.
