He passat aquesta última setmana visitant Nagorno Karabakh i Armènia en una delegació de l’Aliança Liure Europea amb el nostre president François Alafonsi i Eduardo Ochoa, el cap dels European Friends of Armenia.
He pogut veure com la societat de Nagorno Karabakh s’organitza democràticament després d’haver aconsegit la seua independència en 1991, ratificada amb un referèndum realitzat segons la legislació internacional… i tot i així són un país no reconegut per la “Comunitat Internacional”, amenaçat constantment per Azerbaidjan. Ahir mateix hi hagué soldats morts en la frontera i civils ferits… Una de les meues feines al Parlament Europeu és treballar per la seua causa.
Per acabar la missió, dijous vam visitar a Erevan, la capital d’Armènia, el memorial a les vícitmes del genocidi armeni del 1915, més d’un milió de persones assassinades segons les dades més optimistes. Un genocidi comès pels turcs, reconegut per fi per intel·lectuals i polítics de Turquia, i per molts parlaments internacionals, entre ells l’europeu; però no per l’espanyol.
Espanya va ser l’únic Estat de la UE que no va enviar ningú a la commemoració del centenari del genocidi… Quina vergonya!
Em complau dir-vos que Compromís presentarà aquest mes una proposta a les Corts Valencianes perquè també reconeguen aquella barbaritat.
