Avui és el dia d’Europa, el dia que commemora la declaració Schuman que donaria lloc a la creació de la comunitat de l’acer i el carbó, el primer pas cap al que avui és la UE.
Un moment perfecte per reflexionar un poc sobre el que representa la UE i el que voldríem que fóra.
No hi ha dubte que la UE ha cobert el principal objectiu que es va plantejar: substituir els enfrontaments bèl·lics entre els seus membres per la col·laboració. I no cal oblidar això, sobretot quan tenim la temptació de carregar contra la UE, culpar-la de tot els mals i pensar a abandonar-la… Poc abans de la seua creació, Europa era el major camp de mort que la història haja conegut.
Però és obvi que establir acords comercials fiables i permanents ja no és prou per mantenir en marxa el projecte: la UE no pot aturar-se, o morirà.
Després del colp que ha representat el Brexit, la UE no pot cedir, ha de ser valenta i avançar cap a una estructura més forta, una estructura que recorde permanentment que està al servei dels ciutadans.
Necessitem una Europa més potent, i això implica que els estats han de cedir competències-; que lluite per la justícia social, i això implica renunciar als dogmes dels neoliberalisme (perquè riquesa no és igual a benestar); que garantesca la sostenibilitat, perquè el medi ambient és fràgil i està amenaçat; i que reconega la diversitat, perquè és la clau d’Europa.
Per aquesta Europa treballa Compromís, al País Valencià, a Madrid i a Brussel·les.
