Un 10% dels ciutadans europeus que viuen en les capitals destina més del 40% de la seua renda al lloguer, segons un informe d’Eurostat. La presidenta de la Comissió Europea va marcar l’Habitatge com un dels eixos sobre els quals pilotar el seu programa polític. De fet, per primera vegada es va crear la figura d’un comissari per a l’Habitatge, que uneix les seues competències a les d’Energia. Les dades que maneja el màxim organisme comunitari apunten al fet que en els últims anys els preus de l’habitatge van augmentar de mitjana a la UE un 48%.
A la fi de 2024, el Parlament va aprovar amb una àmplia majoria la creació d’una Comissió especial sobre la crisi de l’Habitatge a la Unió Europea que durant un any tractarà d’estudiar iniciatives legislatives per a resoldre la situació. El seu vicepresident, entre altres tres, és l’espanyol Vicent Marzà (Castelló de la Plana, 1983).
L’eurodiputat de Compromís-Sumar rep a Demòcrata en la seu de la formació valencianista quan es compleix pràcticament un mes de la constitució de la Comissió que haurà de presentar uns resultats propositius a final d’aquest 2025. Això sí, avisa que a ells els haguera agradat presentar la bateria de mesures ara i no haver d’esperar 365 dies.
Com valoren els primers dies de treball de la comissió especial?
Ho valorem molt positivament, s’ha constituït una Comissió Especial d’Estudi sobre la crisi residencial, fins al moment no hi havia res en el Parlament que tinguera una competència específica d’habitatge. Les primeres reunions han anat bastant bé, en tant que estem treballant amb un pla de treball, amb compareixences, estudi i visites per a determinar quines realitats hi ha en l’accés a l’habitatge en el conjunt d’Europa. Amb tota aquesta informació podrem fer eixe informe que hauria d’eixir a la fi d’enguany, principis del què ve. Arran del document, la Comissió haurà de fer un projecte específic sobre aquesta matèria.
Von der Leyen va apostar per l’Habitatge a l’inici d’aquest mandat, ara s’ha constituït aquest organisme, s’ha adonat la UE que això respon a un problema de caràcter comunitari?
Hi ha hagut dos factors, un, la mobilització social, i d’altra banda, tots els estudis a la Unió Europea marcaven com un dels principals problemes l’accés a l’habitatge, no sols de joves, no sols de persones amb risc d’exclusió, sinó fins i tot de classes mitjanes treballadores, de treballadors que no poden accedir tampoc a un habitatge. És un problema generalitzat de diferents casuístiques i causat per diferents factors en cada estat, però que afecta a tot el territori i per això ha entrat dins de l’agenda.
Realment, vam ser els grups polítics, socialdemòcrates, els verds i l’esquerra, els que exigim que això fora una prioritat per a la nova Comissió Europea. Ferem molta força perquè això estiguera en l’agenda, perquè era una realitat social que estava al marge.
En matèria d’Habitatge entrem en joc de competències, al nostre país pertanyen a les autonomies, quin paper juga la UE llavors?
És cert que les competències són molt limitades. Però, la realitat és que la Comissió està prenent cartes en assumptes importantíssims que no són de la seua competència. Per exemple, la qüestió de la Seguretat i la Defensa.
Ningú està qüestionant que la Comissió diga que cal fer una política comuna de Defensa. La veritat és que té les mateixes competències la Comissió Europea en Defensa que en Habitatge. Per tant, hi ha molta capacitat per a treballar. Sobretot, es pot marcar el rumb, es pot treballar en una directiva marc que establiria objectius per a cada estat, d’habitatge social, d’habitatge assequible, d’habitatge a preus molt més baixos. Això s’ha fet amb la directiva de sous mínims o amb objectius mediambientals.
En resum, existeix el marc de la voluntat política per a frenar aquest problema i les condicions per a fer-lo.
Parla d’una directiva europea sobre Habitatge, en què consistiria?
En qüestions molt concretes, per exemple, que es vinculara l’esforç de cada ciutadà per a accedir a un habitatge amb el seu sou. És a dir, que el ciutadà no haguera de destinar més del 30% per cent del seu sou a pagar-se un habitatge en propietat, que és la gran diferència també del que s’està plantejant en altres espais. Està molt bé el lloguer social, està molt bé el lloguer assequible, però la propietat és un element de cohesió social.
No pot ser una directiva que marque uns objectius uniformes, però sí que marque cap a on ha de caminar i com es fan polítiques per a ajudar a cada estat i a cada regió. Per tant, fons, condicionalitats a eixos fons i normativa comunitària que marque un objectiu perquè tots ens posem a remar junts.
Aquesta comissió tracta d’analitzar diferents propostes dels països europeus, a Itàlia s’ha establit un sistema d’incentius per a propietaris que fuig de les obligacions. Ací a Espanya, el PSOE planteja una exempció total de l’IRPF a amos que lloguen habitatge segons l’índex de referència. Com ho veuen vostés?
Nosaltres pensem que cal combinar les propostes. Per exemple, veiem que és molt interessant una proposta que hi ha a Alemanya i és que el lloguer siga indefinit. Que no hi haja una renovació cada pocs anys dels lloguers. Igual que un quan té una estabilitat laboral fa més inversions, quan té una estabilitat també en el marc legal per a tindre llogada una casa perquè té una seguretat. Seria una proposta que podria funcionar bé al nostre país.
Ningú ens pot dir ,que si un té un lloguer indefinit, no voldrà deixar eixe lloguer si el necessita el propietari. No és veritat. Ja passa a Alemanya, passa a Holanda i funciona bé.
Un altre exemple a seguir és el de la funció social dels habitatges en propietat. No té cap sentit que s’invertisca diners públics, com s’ha fet a Espanya, en construcció d’habitatge de protecció oficial que als pocs anys caduca la seua condició i passa al mercat lliure. Això ha fet que 2,7 milions d’habitatges a Espanya subvencionades amb diners públics, ara estan en venda.
Hi ha també espai també per a la col·laboració entre empreses i fons per a crear habitatge assequible. Això ocorre a França. Les empreses posen diners perquè els seus treballadors puguen tindre un habitatge assequible.
Des de la Comissió especial s’ha assenyalat al turisme com una de les casuístiques de la crisi residencial
La veritat és que hi ha una tensió. Ara mateix, hi ha molta més gent que està buscant un lloguer perquè creu que no pot accedir a una propietat. Persones que abans accedien a la propietat perquè tenien un treball estable ara no ho poden fer i busquen lloguer. Això s’afegeix al fet que hi ha menys cases en l’oferta de lloguer continuat, perquè ixen a lloguer turístic.
Llavors, cal incidir en què les cases han d’eixir a lloguer de llarga temporada. Hem de ser eficients en l’aplicació de la directiva que entrarà en vigor l’any que ve sobre el lloguer de curta duració. En la norma, s’arreplega la transparència entre les plataformes que ofereixen i les administracions que són les que tenen les llicències.
Respecte als apartaments il·legals, s’han de perseguir i acabar. Han de desaparéixer del mercat de llarga duració. Aquesta activitat econòmica hauria de tindre una taxació molt més alta perquè no siga tan rendible. Nosaltres defensem una moratòria de prohibició total de noves llicències de pisos turístics.
La primera visita de la presidenta de la Comissió Especial serà a Barcelona. La Llei d’Habitatge del Govern d’Espanya que s’està aplicant és una referència?
Així es veu almenys a Europa. Més enllà de les discussions partidistes que genera en l’estat espanyol, a Europa hi ha diputats de partits de dretes que diuen que és un bon exemple. En general, la veuen com una bona pràctica. Al final un va a les dades i observa les referències objectives.
A Barcelona, on s’està aplicant la llei, el preu del lloguer s’ha incrementat un 6,7% i on no s’està aplicant aquesta llei ha pujat més d’un 22% en el mateix període de temps. Com a mínim, la norma posa fre a la pujada, fins i tot es baixa un poc. Això sí, això cal combinar-ho amb altres polítiques.
El nostre grup ha proposat que, en eixa primera visita, que serà al maig, s’escolte també els inquilins, als sindicats d’inquilins. És la gent la que s’està mobilitzant i, que està veient quin és el problema, on estan les dificultats. No podem escoltar només les grans forquetes, a les grans immobiliàries o a les constructores.
No obstant això, aquesta llei no s’està aplicant en algunes comunitats autònomes
La veritat és que en l’estat hi ha un nivell de “cogovernament” que s’ha de respectar. La ciutadania té la suficient maduresa per a valorar després si continua votant determinats partits que veten una cosa tan senzilla com regular el preu del lloguer. Això, d’una banda, per l’altre, el Govern pot fer polítiques molt més actives.
Hem de construir més habitatge assequible, no hi ha la suficient. Perquè hi haja els suficients habitatges a preu assequible, hem de fer habitatge públic que després no passe a mans privades. Si és habitatge de protecció oficial, ha de ser-ho per a tota la vida. No pot després privatitzar-se. Això ha d’anar acompanyat d’un incentiu a la rehabilitació dels habitatges.
A més, ha de ser una prioritat que aquestes polítiques es mobilitzen amb la taxació i amb gravàmens molt més alts a aquells que acumulen propietats i que les tenen retingudes sense eixir al lloguer. Parlem de persones o societats que tenen més de 10 habitatges i que no les trauen al lloguer. En alguns països s’està gravant fins al 90% i això, evidentment, incentiva.
A Espanya, els Fons Next Generation UE van servir per a, entre altres coses, aplicar-los a polítiques de rehabilitació d’habitatges, o per a la promoció d’habitatge assequible. Quins altres mecanismes d’inversió pot desplegar la UE ara?
Actualment, estem en la negociació del marc financer pluriennal dels pròxims set anys. El nostre grup està plantejant que ha d’haver-hi uns marcs específics per als agents, les administracions competencials en cada estat, per a la creació d’habitatge públic. La Comissió ja s’ha compromés al fet que s’augmentaran els fons de cohesió dirigits a habitatge.
També hi ha mecanismes que s’estan activant, com és la plataforma del Banc Europeu d’Inversions. Nosaltres pensem que aquestes inversions han d’estar condicionades. Hauran de ser per a habitatge assequible, no per a habitatge de renda lliure o de segments de luxe o segments alts.
Quan vam estar en el Govern de la Generalitat Valenciana, compràrem quasi 3000 habitatges i ho vam fer per un dret que generem que era el tanteig i retrat. El tanteig implicava que a igualtat de condicions, quan venia un acord entre dos privats, l’administració tenia preferència per a comprar el bé pel mateix valor. Arribàrem a comprar cases per un euro.
Les administracions haurien de poder fer això a nivell europeu per a incidir en el mercat. Si un fons d’inversió compra paquets de 50 cases, algunes d’elles a 1 euro, unes altres a 5, unes altres a 16. 000, unes altres a 200.000, hauria de fer-ho l’administració pública per a ampliar el parc. Per exemple, en l’estat espanyol, que el percentatge de parc públic i assequible és molt més baix que en la resta d’Europa.
Mentre es construeixen aquests nous habitatges, què han de fer els estats?
Per exemple, la moratòria de llicències d’apartaments turístics o la moratòria de persones no residents. El president del Govern el va plantejar com no residents de fora de la Unió Europea. No obstant això, tenim un problema també amb residents de la Unió i, per tant, això pot ser un acord entre diferents estats. Que no es puga comprar habitatge si no és per a residir en ella durant un temps. Creiem que això baixaria moltíssim la pressió.
A Alacant, el 87% dels habitatges que es van comprar en l’últim any, es van comprar en metàl·lic, sense una hipoteca darrere. Sincerament, això una persona que residirà no ho fa. El que significa és que aquestes compres d’habitatges són per a la seua especulació.
Mentre dissenyem altres polítiques d’ampliació del parc, aprovar aquesta moratòria ajudaria a baixar la tensió i el preu de la vivenda.
Les resolucions que acabe aprovant la Comissió especial per a la crisi de l’Habitatge hauran d’eixir amb una majoria que abaste, entre altres, al Partit Popular. Els preocupa?
Ens preocupa si es posa per damunt l’interés partidista o de determinats lobbies o estructures econòmiques. El Partit Popular ha de ser coherent amb les declaracions públiques que està fent i amb el que estem escoltant de la realitat en el conjunt d’Europa, així com les propostes que està fent el Comité Econòmic i Social amb un suport del 90%.
Organitzacions empresarials de construcció d’habitatge, treballadors i empresaris que estan veient la situació donen suport a aquestes mesures. Si escolten de veritat tota aquesta representació europea, no ens preocupa perquè tots estan coincidint en el diagnòstic i en les solucions.
Nosaltres treballem directament amb tothom, amb les propostes damunt de la taula i amb la voluntat d’arribar a acords. Hem vingut al Parlament Europeu a construir una solució. La nostra posició és la de la proposta. Volem treballar amb tots els actors.
Quins altres assumptes porta Compromís en la seua agenda europea?
Estem treballant a defensar els interessos valencians, en el sentit dels interessos productius, els treballadors de l’agricultura. Per això, també estem en la Comissió de Comerç Internacional.
D’altra banda, estem alçant la veu per a defensar a les víctimes de la Dana. És crucial que això no torne a ocórrer en cap territori d’Europa. Perquè això passe, s’han de fer polítiques que no neguen el canvi climàtic.
Des de la nostra formació avisem que no es poden utilitzar fons públics per a reconstruir en els mateixos llocs on hi ha hagut una inundació sense que hi haja una protecció perquè no torne a passar.