Segona jornada a Estrasburg. Discursos de Barroso i de comiat de la Presidència grega del Consell. Cap novetat, bon nivell formal, referències als problemes de l’atur, a la necessitat de crear creixement… i el deute? i a la part no legítima del deute que ens asfixia i, de fet, impedeix qualsevol intent de creixement, (creixement social clar) als països del sud? Res de res.
Mentrestant, els antieuropeistes del UK Independence Party (UKIP) continuen amb els seus numerets. Ahir van donar l’esquena a l’himne d’Europa, avui exhibeixen la bandera británica als seus escons i riuen i fan escarafalls quan senten el que no volen. Marine le Pen els fa costat i el Movimento Cinque Stelle italià (sí, els que anaven canviar-ho tot) també.
Tot un poc trist i de molt mal gust. I això és Europa? En fi, aquest és el panorama: nosaltres a la nostra, com defineix el meu company Florent Marcellesi, amb el nostre “europeisme insubmís”, Europa sí però NO així.
Per cert, quasi em quede a soles a l’ascensor amb la Mussolini… per sort, en el darrer moment no ha tingut paciència i se n’ha anat a peu… Buff!
