“Fa a penes un any demanàvem que Europa s’implicara i la resposta era sempre la mateixa: no hi havia competències. Hui la pròpia Comissió demostra que sí que n’hi ha, perquè posa sobre la taula diverses propostes legislatives. És un avanç, però es queda curt”, ha assenyalat Marzà.
Segons el parer de l’eurodiputat, un dels principals canvis del pla és que la Comissió comença a reconéixer algunes de les causes de fons de la crisi, com l’especulació immobiliària o la pressió del turisme.
“Que Brussel·les admeta que l’especulació forma part del problema és important, però no serveix de molt si no es tradueix en mesures directes per a frenar-la”, ha advertit. En aquest sentit, Marzà considera que el pla encara no garanteix el dret efectiu d’accés a un habitatge assequible, una línia de treball que defensa des de fa temps i que ha vingut impulsant des de la seua responsabilitat com a vicepresident de la Comissió d’Habitatge del Parlament Europeu.
Entre els aspectes que valora de manera positiva, l’eurodiputat destaca l’anunci d’una futura proposta legislativa sobre els lloguers de curta duració. “L’habitatge no pot quedar en mans del lliure mercat quan està en joc el dret a continuar vivint en el teu barri. Les ciutats necessiten més capacitat per a limitar els lloguers turístics allí on estan expulsant a la població”, ha assenyalat.
Marzà també veu amb bons ulls que la Comissió aposte per reforçar la inversió en habitatge assequible, amb noves eines europees i una plataforma comuna d’inversió, així com els canvis ja en marxa en les normes d’ajudes d’Estat per a facilitar la inversió pública en habitatge sense que compute com a deute. No obstant això, adverteix d’una manca clau: la falta d’una definició clara de què s’entén per habitatge assequible.
“Si Europa no fixa criteris comuns —per exemple, que ningú haja de dedicar més del 30% dels seus ingressos a l’habitatge— correm el risc que ‘assequible’ es quede en una paraula buida”, ha explicat.
Amb tot, Marzà ha advertit que el pla continua movent-se més en el terreny de les orientacions i els terminis futurs que en el de les obligacions concretes. Al seu judici, la Comissió ha optat per recomanacions i marcs de coordinació, però ha evitat fer el pas d’impulsar instruments jurídics vinculants a escala europea que reforcen de manera efectiva el dret a l’habitatge.
Per a l’eurodiputat, el balanç final és clar. “Europa ha començat a moure’s i a reconéixer el problema, però encara falta valentia política. Frenar l’especulació, reforçar l’habitatge públic i garantir que qualsevol treballador europeu puga accedir a un habitatge digne no pot quedar-se en un pla amb bones intencions, però sense contingut”, ha conclòs.