El Ple del Parlament Europeu ha aprovat l’informe elaborat per la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge, amb ponència de l’eurodiputat del PP, Borja Giménez Larraz .
L’eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, ha votat en contra en considerar que el text no afronta les causes reals de la crisi residencial i consolida un enfocament orientat al mercat que pot agreujar la situació.
Segons ha explicat, l’informe pateix d’un diagnòstic incomplet i evita abordar elements estructurals com la financiarització massiva de l’habitatge, l’especulació immobiliària o la turistificació descontrolada.
“És un mite que construir més, per si sol, faça baixar els preus. Tenim exemples en Europa que demostren que, sense regulació i intervenció pública decidida, l’oferta acaba absorbida per l’especulació”, ha assenyalat.
Països como Alemanya o els Països Baixos exemplifiquen esta paradoxa: fort increment de construcció des del 2015 i, al mateix temps, pujades sostingudes de preus. Estes dades evidencien que confiar exclusivament en l’augment de l’oferta no resol el problema quan el mercat està profundament financiaritzat i orientat a la inversió especulativa.
L’informe, a més, no reconeix explícitament l’habitatge com un dret humà alineat amb el Pilar Europeu dels Drets Socials, i manté un enfocament centrat en la propietat i l’actiu econòmic. Tampoc estableix condicionalitats clares perquè la inversió pública garantisca habitatge estructuralment assequible a llarg termini, ni fixa criteris com que la despesa en habitatge no supere el 30% de la renda disponible.
També preocupa la proposta d’implicar l’Europol en la lluita contra l’ocupació d’habitatges, vinculant este fenomen amb el crim organitzat, desvia el focus de les causes reals de la crisi i criminalitza situacions de
vulnerabilitat. “La crisi de l’habitatge no és un problema policial, és un problema social. No es resol amb més persecució, sinó amb més habitatge públic, més regulació i més protecció” a afirmat Marzà.
Per a Compromís, un dels aspectes més greus és que el text legitima la financiarització en parlar de “pràctiques abusives” com si existirà una especulació acceptable. Fins i tot, reconeix empreses cotitzades com a “proveïdores estratègiques” d’habitatge social i obri la porta a la venda de parc públic a actors privats sense garanties d’assequibilitat permanent. Introdueix el silenci administratiu positiu permetent permisos automàtics si l’administració no respon a temps, una lògica de simplificació que recorda a la bambolla de 2008.
El text tampoc afronta amb determinació la turistificació, ja que no planteja límits als lloguers de curta duració malgrat l’impacte acreditat que tenen en els preus en moltes ciutats europees.
En la votació prèvia en comissió, l’informe va tirar avant amb el suport del PPE, ECR, Renew i S&D, inclòs el vot favorable del PSOE, malgrat que no s’hi incorporaren límits a l’especulació ni la turistificació i el desig d’algunes de les seues delegacions de votar en contra.
Mentre la Comissió ja avança amb iniciatives en vivenda, este informe adopta un enfocament desregulador i orientat al mercat (Housing Simplification Package) sense garanties socials, ambientals o de resiliència climàtica.
És per això que Compromís i Greens/EFA es mantindran en el NO en la votació de l’informe.